A L'AJUNTAMENT

En les eleccions municipals del 26 de maig del 2019, la CUP-ALL va obtenir 796 vots i treure 3 regidors. Aquells tres regidors van passar a formar part de la coalició que, conjuntament amb els 4 d’ERC, governa el nostre municipi.

ELS REGIDORS

Enric Ramionet Lloveras

Regidor de Cultura, Comunicació, Habitatge i Sobiranies

David Parron Ojeda

Regidor d'Hisenda, Medi Ambient i Medi Rural i Forestal (Maig 2019-desembre 2022)

Anna Viñas Roca

Regidora de Drets Socials i Feminismes

Jordi Casas Comas

Regidor d'Hisenda, Medi Ambient i Medi Rural i Forestal (Desembre 2022-actualitat)

LES REGIDORIES (a mitjans 2021)

Enric Ramionet Llovera – Regidor de Cultura, Comunicació, Habitatge i Sobiranies

Entenem la cultura com un servei públic, com un dret bàsic i com un instrument essencial per abastar la millor possibilitat de nosaltres mateixos com a individus i com a societat. Aquesta ha estat la nostra perspectiva en tot moment, fins i tot en els períodes més durs de la pandèmia. Acomplint rigorosament les restriccions i de la mà del magnífic equip de tècnics que gestiona els diversos equipaments culturals, s’ha programat teatre, cinema i música de molt bon nivell, s’han organitzat cursos, tallers, exposicions d’autors locals que mereixien un reconeixement i d’altres, del territori, amb obra destacable.

Hem incorporat dues activitats noves que es reeditaran en els propers anys: l’Arrima’t, a l’entorn de la poesia i la paraula i l’Arrela’t, que amb les arrels clavades a les jornades del segar i batre, busca, a més de la preservació de la memòria popular, la dignificació del món de la pagesia i la reflexió sobre el seu futur. Hem potenciat la caminada de l’Isabel Vila, per reivindicar la seva figura i hem organitzat actes per evocar, cada any, els fets de l’1 d’octubre del 2017 que ja ocupen un espai destacat en la nostra memòria popular. 

La transcendència que hem procurat donar a les polítiques d’habitatge ha estat proporcional a les dificultats que bona part de la nostra població té per accedir-hi. És un dret bàsic, proclamat i reconegut però al qual, ni les lògiques del mercat ni les administracions superiors, donen satisfacció. L’exclusió de molts, conjuntament amb la presència de molts habitatges tancats, especialment de grans tenidors, no únicament genera molta injustícia i desesperació sinó que dificulta la cohesió i la convivència. 

Què hem fet? Incrementar el parc d’habitatges per a polítiques socials. Els que són propietat de l’Ajuntament han passat d’1 a 4, hem aconseguit la cessió de 12 habitatges (6 de particulars i 6 fruit d’un conveni amb la Sareb). Hem ampliat el conveni amb l’AHC perquè ens cedeixin un altre habitatge destinat a les situacions d’emergència, hem estimulat el creixement de la Borsa de Mediació de lloguer, que ha passat d’un habitatge a tres. 

També hem procurat animar i facilitar la construcció del 16 habitatges amb espais compartits, destinats a persones autonòmes més grans de 60 anys, que està construint el Patronat Santa Creu de la Selva. Hem creat el servei d’habitatge, hem equipat amb personal l’oficina d’habitatge i hem aprovat l’ordenança d’inspecció dels habitatges buits de grans tenidors.

En l’àmbit de la comunicació, hem procurat allunyar-la de la simple propaganda. Hem intentat fer arribar l’acció de govern als nostres veïns i veïnes, però donant sempre veu a l’oposició. Hem continuat editant la revista d’informació local i hem creat el canal de telegram per aplegar-hi tota la informació d’interès. També hem creat el full d’informació com un canal clar i fàcil per fer arribar determinats missatges i hem utilitzat l’edició de vídeos per destacar determinades accions polítiques. 

I finalment, en relació a la lluita per abastar sobiranies que afecten les condicions materials de vida dels llagosterencs i llagosterenques, la incorporació a l’AMEP (Associació de Municipis per a l’Energia Pública) i a l’AMAP (Associació de Municipis per a l’Aigua Pública) dibuixen els horitzons polítics cap els que ens hauríem d’adreçar. Hem fet, també, el primer pas per estimular la competència en la provisió dels serveis funeraris i reduir-ne el cost i en les properes setmanes recuperarem la Zona Blava, que s’explotarà en benefici dels interessos col·lectius. 

També hem entès, però, que la primera sobirania que s’ha de recuperar és la de la pròpia maquinària de l’Ajuntament. No es poden fer polítiques públiques sense equips jurídics, tècnics i administratius suficients. La feina fosca però imprescindible per potenciar les àrees infradotades, és també un repte que hem hagut d’afrontar i que encara haurem d’afrontar molt més. 

Anna Viñas Roca – Regidora de Drets Socials i Feminismes 

Una de les prioritats que ja anunciàvem en el nostre programa de govern era la necessitat de poder fer millores en el camp de les polítiques socials i els feminismes per tal d’aconseguir un poble més cohesionat i amb millor qualitat de vida per a tots els llagosterencs i llagosterenques. Teníem clar que havíem de posar el focus d’atenció sobretot en la infància i adolescència perquè conjuntament amb la gent gran és un sector que presenta major vulnerabilitat i invisibilitat. En aquest sentit, des del primer any, vam engegar una línia de subvencions universals amb l’objectiu que tots els infants puguin accedir a activitats extraescolars, de casals estiu i material escolar entenent que l’accés al lleure i a l’escola repercuteix en la socialització i és la clau per la bona convivència del present i del futur. Des d’aquesta mirada capacitadora cap als menors, s’ha creat també el servei diürn obert totes les tardes que és un espai socioeducatiu orientat als infants que presenten més necessitats socials i en el qual se’ls acompanya en el reforç acadèmic i rutines de la vida quotidiana.

La pandèmia de la covid-19 ha provocat una crisi socioeconòmica important i que malauradament tindrà un impacte durador per moltes famílies. Ja en els últims anys però sobretot en el darrer, l’àrea de Drets Socials ha augmentat molt el volum de demandes tant econòmiques com d’altres relacionades amb la convivència, habitatge, situacions de violència masclista… i hem incrementat el personal per poder atendre a la ciutadania de forma satisfactòria i des de l’especialització. 

La pandèmia i les necessitats locals no ens poden fer oblidar la importància de les polítiques de cooperació internacional com un acte de justícia social i, en aquest terreny, hem fet un fort avenç adjudicant-hi més del 0’7% del pressupost. Hem apostat per entitats de caire local que treballen de manera directa sobre el territori i sentim molta satisfacció d’haver fet el conveni amb Open Arms per tal de visibilitzar la tasca que fan. Com a contrapartida, ens van oferir que diferents clubs esportius del municipi puguin portar el seu logo a la samarreta i aquest fet serveix per poder fer pedagogia entre els infants. 

No ens cansarem de dir que entenem la política de forma participativa i des de baix i, per aquest motiu, hem reformulat el Consell Social perquè sigui un veritable òrgan de participació i de presa de decisions entre entitats, ciutadania i càrrecs electes. 

En relació a aconseguir una Llagostera feminista, que és un altre dels objectius que tenim marcats en la nostra agenda política, hem visibilitzat la nostra voluntat a través de les diverses activitats programades pel 8M, dia contra violència masclista… Però anem més enllà i hem iniciat el disseny i implementació del Pla d’igualtat, que mai abans s’havia fet. També hem potenciat la Taula de dones com a espai de trobada, de reflexió i de presa de decisions que està sent un laboratori d’idees relacionades amb el món feminista i LGTBIQ.

Així doncs, després d’aquests primers dos anys de govern, sentim complaença per l’avenç aconseguit en la lluita feminista i pels drets socials. Això no vol dir que tot estigui fet, ans al contrari, continuem tenint reptes importants com poden ser el desplegament del Pla d’igualtat, la implementació de la tarificació social, el canvi de model dels horts socials a horts comunitaris, trobar espais i activitats intergeneracionals, millorar l’àmbit de les cures a la gent gran… Ens queda feina però ho anirem fent amb fermesa i amb les ganes i el compromís que vam prendre des del primer dia. 

David Parron Ojeda- Regidor d’Hisenda, Medi Ambient i Medi Rural i Forestal (Maig 2019-Desembre 2022)

Bona part dels esforços de les polítiques de l’àrea de medi ambient se centren en matèria de residus. Ens havíem proposat fomentar-ne la reducció avançant en l’estratègia cap al Residu Zero, millorar la recollida selectiva i donar un nou impuls al centre de reutilització de la deixalleria. Eren, i són, objectius molt amplis que a poc a poc estem materialitzant amb propostes concretes. 

Som plenament conscients que un dels reptes més importants del present, però sobretot del futur, és la reducció de residus. És, abans que res, una qüestió de canvi d’hàbits personals, i des del municipi es poden fer moltes coses en aquest sentit, però també de repensar quin és el model productiu que necessitem com a societat. Per exemple, vam introduir bonificacions en la taxa d’escombraries per a aquelles famílies que adoptessin polítiques de reducció dràstica de residus (Compromís Residu Zero), hem continuat fent campanyes de sensibilització (Clean Up Day i setmana de prevenció de residus), hem repartit boc’n’rolls a les dues escoles, i vam enganxar adhesius a papereres i iglús de vidre perquè no es fessin servir com a punts per desfer-se de les escombraries. 

La instal·lació d’una minideixalleria al passeig Pompeu Fabra per recollir petits residus va culminar un 2020 ple de canvis. Properament està previst ampliar el sistema de recollida porta a porta als veïnats petits i a les urbanitzacions de Canyera, Mata i Mont-Rei i passar a recollir el vidre porta a porta al nucli, i el vidre i la poda a Llagostera Residencial, així com millorar la imatge i el sistema de recollida actual en els veïnats grans amb la instal·lació de contenidors intel·ligents amb control d’accés i tancament dels recintes de contenidors, d’accés exclusiu per als veïns. 

En qüestió d’energies renovables també hem avançat. El 2019 es van instal·lar plaques fotovoltaiques a la biblioteca (aquest era un projecte que venia de l’anterior mandat) i al llarg d’aquest 2021 se n’instal·laran també a les dues llars d’infants municipals. 

D’altra banda, estem elaborant, juntament amb la Diputació de Girona, una memòria per poder implantar una o diverses comunitats energètiques intel·ligents impulsades per l’Ajuntament, que ens permetin tant proporcionar energia a equipaments municipals com lluitar contra la pobresa energètica d’aquelles famílies més vulnerables.

 Hem de reconèixer que tenim una assignatura pendent en matèria d’actuacions en el respecte i la cura de l’entorn natural, i que estem treballant per corregir aquest dèficit. En aquest sentit, recentment hem instal·lat, amb la col·laboració del Grup de Natura Sterna, uns plafons informatius a la riera de Sant Baldiri (dins l’EIN Massís de Cadiretes-L’Ardenya) per a la regulació de l’accés rodat advertint de la seva prohibició, després de constatar el pas de vehicles per la llera de la riera que amenaçava la pervivència d’espècies de flora protegides. Com que la Generalitat de Catalunya ha abandonat la lluita contra la plaga invasora de la vespa asiàtica, han hagut de ser els ajuntaments els encarregats de gestionar aquesta amenaça, per la qual cosa hem adquirit l’equipament necessari i hem format personal propi per tal d’eliminar els nius que representen un risc alt per a les persones, entre d’altres. 

En el medi rural hem incrementat la partida destinada al manteniment de camins gairebé un 50% i hem començat a crear el Consell de participació de la gent de pagès, que ha redactat el seu reglament i serà aprovat en breu. 

En matèria de medi ambient ens trobem davant d’una cursa de fons, en què la pedagogia i les campanyes continues són indispensables, i cal preparar polítiques que tinguin un impacte directe en les generacions futures, per tal d’assegurar la vida en un territori net i sostenible en tots els sentits.